dilluns, 13 d’abril del 2015

Introducció

Bon dia a tots! 

El peix és un producte destacat en l'economia mundial, ja que es tracta d'un aliment molt consumit pels humans i conté gran quantitat de nutrients saludables per l'organisme. Tot i això, el seu consum pot produir malalties, ja que part dels peixos contenen paràsits perjudicials per l’ésser humà.

El present treball de recerca es basa en una investigació sobre el paràsit Anisakis. Ens hem decidit per aquest tipus d’investigació per diferents i variades raons. Per una banda, cercàvem un treball pràctic que es pogués realitzar als laboratoris del nostre centre i, per altra banda, hem escollit un dels paràsits més importants en peixos. El nostre objectiu final ha estat aprendre què és l’Anisakis, avaluar la seva presència en diferents espècies de peixos que es comercialitzen de forma habitual als mercats i supermercats de l’illa d’Eivissa, conèixer com afecten als humans i, per extensió, com realitzar un consum adient i responsable de peix.

Per respondre a les nostres qüestions, hem dividit el treball en zona teòrica i en zona pràctica. La zona teòrica es troba plasmada al treball escrit, i la zona pràctica es troba en aquest blog.
Cada pràctica consistirà en la dissecció de peixos per veure si tenen o no Anisakis i, en el cas de que en tinguin, definir-ne la quantitat. En total, hem realitzat sis disseccions diferents amb sis espècies distintes:


  • Orada (Sparus aurata, de piscifactoria espanyola).
  • Llobarro (Dicentrarchus labrax, de piscifactoria espanyola).
  • Maire o lluça (Micromesistius poutassou, capturats al mar Mediterrani).
  • Serrà imperial (Helicolenus dactylopterus dactylopterus, capturats al mar Cantàbric).
  • Mòllera (Phycis blennoides, capturats al mar Mediterrani).
  • Lluç (Merluccius merluccius, capturats a l’Oceà Atlàntic).




Per diseccionar de manera correcta tots els peixos, varem establir un protocol a seguir. Com observareu en les entrades on mostram el procés de dissecció, hem fotografiat tot el protocol per a fer-lo més visual.

El protocol és el següent:

1. Observar l'espècie del peix i les característiques.
2. Mesurar i pesar el peix i apuntar les dades.
3. Fer una incisió des de l'anus fins a la boca per a obrir el peix. També es pot realitzar una incisió a un costat del peix a la secció de les brànquies per obrir una petita "finestra".
4. Extreure les gònades i observar si es tracta d'un mascle o d'una femella.
5. Observar si el fetge es troba en bon estat i després extreure'l. A més, amb l'estat del fetge es pot observar la "frescor" del peix, és a dir, si fa molts de dies que s'ha pescat o no.
6. Extreure l'estomac i tot l'aparell digestiu.
7. Extreure el cor.
8. Extreure els otòlits i observar la dentadura (és herbívor o carnívor?).
9. Agafar com a mostra algunes escates.
10. Pesar cada òrgan extret i apuntar les dades.
11. Pesar el peix buit.
12. Observar amb la lupa i el microscopi les irregularitats.


A la següent imatge podeu observar alguns dels peixos disseccionats:

Disseccions


Dissecció dels peixos 1, 2, 3 i 4

La primera dissecció que varem fer va ser de quatre Orades (Sparus aurata, de piscifactoria espanyola) i d'un tros del llom d'un Lluç (Merluccius merluccius, capturats a l’Oceà Atlàntic) que va portar Marisol, la professora que ens ha donat suport. 


En aquesta imatge podeu veure les espècie Sparus aurata i Merluccius merluccius:



Merluccius merluccius, capturats a l’Oceà Atlàntic


Sparus aurata, de piscifactoria espanyola




Per diseccionar-los, varem seguir el mateix protocol pels quatre peixos, amb les passes mencionades en una entrada penjada en la secció "introducció".
A continuació, vos deix les dades de cada peix indicades:










A més a més, cal mencionar que el troç de Lluç es trobava completament plè d'Anisakis. Aquí vos deixo una foto:

Anisakis
Troç de Lluç



Aquí podeu veure a Bea i a Marisol pesant una Orada.














Aqui ens trobem amb l'inspector de pesca. Ens estava ensenyant a disseccionar els peixos.


Acabarem la jornada així:



Disecció dels peixos 5, 6, 7 i 8




La segona disecció que varem fer va ser de quatre Llobarros (Dicentrarchus labrax, de piscifactoria espanyola) d'un Lluç (Merluccius merluccius, capturats a l’Oceà Atlàntic) sencer molt gros.


Dicentrarchus labrax, de piscifactoria espanyola


Merluccius merluccius, capturats a l’Oceà Atlàntic






Per diseccionar-los, varem seguir el mateix protocol pels quatre peixos, amb les passes mencionades en una entrada penjada en la secció "introducció".



En aquesta taula podeu observar les dades dels quatre peixos:




Cal destacar que al Lluç hi trobarem una grandisima quantitat d'Anisakis. Els anisakis els posarem tots a un petris per poder-los mostrar als companys de classe.

Lluç eviscerat plè d'Anisakis

En aquest vídeo podeu observar els Anisakis que varem treure. 






A més a més, aquest dia varem comptar amb la col·laboració, no domés de l'inspector de pesca, sinó que també amb John, un biòleg que treballa per a Unió Europea en control de pesca.




Aqui teniu més fotos de na Bea i jo (Victoria) treballant en les disseccions.




Disecció dels peixos 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15

La tercera dissecció que varem fer va ser de quatre Maires (Micromesistius poutassou, capturats al mar Mediterrani) i de quatre Serrans Imperials (Helicolenus dactylopterus dactylopterus, capturats al mar Cantàbric)

Micromesistius poutassou

Helicolenus dactylopterus dactylopterus

Aqui podeu veure a na Bea anotant les dades d'un Serrà Imperial.


A més, varem comptar amb la presència d'un ajudant: Manuel, el germà de Bea. Necessitavem una mica de mà d'obra!












Per diseccionar-los, varem seguir el mateix protocol pels quatre peixos, amb les passes mencionades en una entrada penjada en la secció "introducció".

Aquí podeu veure les dades completes dels vuit peixos disseccionats.








Un fet interessant va ser que els Maires, que provenien del mar i no d'una piscifactoria, venien en molt bon estat i amb l'estomac ben ple! (A les taules de dalt podeu llegir què hi havia dins cada peix).
A la foto podeu veure els 5 peixos i les 2 gambes del Maire número 12.



Aquí podeu veure els resultats de les disseccions:




Dissecció dels peixos 17, 18, 19 i 20

El quart dia varem disseccionar quatre Bròtoles (Phycis blennoides, capturats al mar Mediterrani). Podeu veure l'espècie a la fotografia.



Phycis blennoides, capturats al mar Mediterrani

Per diseccionar-los, varem seguir el mateix protocol pels quatre peixos, amb les passes mencionades en una entrada penjada en la secció "introducció".

Aquí podeu observar les dades dels quatre peixos completes:







 En aquesta fotografia es veu com traiem els otòlits dels peixos, En una entrada nova explicarem per què hem fet servir els otòlits i què són.



En aquesta darrera fotografia podeu veure els resultats:



Vídeos realitzats

·Entrevista



Varem realitzar una entrevista a una pacient d'Anisakis, Miriam. 


Na Miriam Costa és una alumna de quart d’ESO de l’institut Sant Agustí d’Eivissa. De forma habitual presenta diferents tipus d’al·lèrgies com als àcars o a la pols.



Fa un anys va menjar peix insuficientment cuit a un restaurant de l’illa i, al cap de poc temps d’ingerir-lo (aproximadament 1 hora), va començar a patir els primers símptomes que van consistir en l’aparició de taques vermelles a la pell dels braços seguits de problemes respiratoris.

Degut al seu historial al·lergènic, els seus pares lla van portar al seu metge especialitzat en al·lèrgies (el Dr. Collin). Desprrés de realitzar un seguit de proves el metge va determinar que es tractava d’una reacció al·lèrgica degut a la ingesta d’Anisakis.

Una vegada realitzat el diagnòstic, li van prescriure una sèrie de medicaments i es va recuperar en més o menys tres dies.

Actualment na Miriam consumeix peix de forma regular i amb normalitat, però sempre seguint les precaucions adients i vigilant possibles reaccions al·lèrgiques.

Aquí podeu veure el vídeo:








·Experiment: la mort dels Anisakis




Un dels darrers dies, després de que el petris amb Anisakis esmentat una o dos entrades abans, hagués set vist per tots els nostres companys, varem decidir que ja era hora de tirar-los al fems. Varem trobar més segur matar-los abans de llençar-los, així que els varem "bullir".


Aquí teniu un petit vídeo: 



D'aquest experiment varem extreure'n les següents dades:

* A 45ºC els Anisakis encara seguien en vida.

* Cap als 50ºC, encara que l'aigua encara no bullia, varen deixar de moure's.

* Fins als 75ºC no varem aturar el foc.



Anisakis escalfats al ben bunsen.


·Anisakis observats al microscopi

Varem posar al microscopi els Anisakis que varem extreure del Lluç per poder veure com es movien i com eren per dins. Aquí vos deix el vídeo i algunes fotos.











A més a més, podeu veure'ls en moviment en aquest vídeo:


Classe amb nens de 1r d'ESO

Un divendres Marisol, la nostra professora de Biologia i la professora que ens ha ajudat amb el treball, ens va convidar a mostrar als nens de 1r d'ESO del nostre centre com disseccionar bé un peix. Na Bea i jo varem dir que sí i ens varem animar a fer-ho. Ferem una sessió pràctica de dissecció amb ells.

Per tal de divulgar i fer un ús didàctic del nostre estudi sobre Anisakis, vam realitzar amb els alumnes de primer d’ESO de l’institut Sant Agustí d’Eivissa, una pràtica de dissecció de peixos que incloia una breu explicació  amb la finalitat de conscienciar-los sobre la importància de consumir peix amb seguretat.

Es van disseccionar 4 exemplars de llobarro (Dicentrarchus labrax), fent una petita descripció de la seua morfologia i ensenyant-lis que són i on es localitzen els otòlits.

A més, es van examinar la cavitat abdominal i les vísceres per cercar larves d’Anisakis, tot i que vam escollir una espècie de peix de piscifactoria per evitar que els adolescents deixaren de menjar peix per fàstic o por a trobar Anisakis.


Aquí vos deix un parell de fotos de la classe:







Col·laboracions i agraïments

Cal esmentar que agraïm molt la col·laboració d'especialistes com Toni (inspector de pesca del Consell d’Eivissa) i John (biòleg que treballa per a Unió Europea en control de pesca) que ens han ajudat a realitzar les feines del laboratori de manera més científica i correcta. A més a més, també varem comptar amb la col·laboració de companys i companyes com Manuel, Andrea i Àngela, que ens facilitaven la feina a l'hora de realitzar les disseccions com a mà d'obra.Per acabar però no amb menys importància, cal mencionar l'ajuda de la professora de biologia que ens ha ajudat a realitzar tot el treball i a contactar amb tots els professionals que ens han donat suport.


Victoria, Toni i Bea d'esquerra a dreta després de realitzar les disseccions del primer dia.


Bea, Victoria i Toni realitzant les disseccions d'una Orada.


Toni, Victoria, John i Bea en acabar les disseccions del segon dia.


Bea i Marisol pesant una Orada.